• « Per destruir el català, caldria destruir (...) la frescor de les nits »
    Dut per la construcció condicional d'aquesta frase de la Societat perpinyanesa dels Amics de la Constitució, del 1790, Joan-Francesc Castex-Ey ha imaginat un món on les nits ja no són fresques, per inferir-ne la conseqüència anunciada: la destrucció del català. Un català mai anomenat, car la mort d'una llengua emmudeix el món. La frescor de les nits és una obra de teatre eixuta, amb llocs genèrics, personatges sense nom i llenguatge conceptual, radicalment diferent del costumisme al qual ens acostumen els escenaris nord-catalans. Per facilitar una saludable catarsi, la posada en escena haurà d'explicitar l'abstracció amb peus de plom, sense ocultar el malestar que genera. Car l'espectador s'haurà de sentir tan molest, com ho són els mateixos personatges, per fer seu llur menester vital d'identitat. I encara més per entendre que sense llengua ja pot córrer per ser ell i estar bé. La frescor de les nits enyorada pel Vell que encara se'n recorda i anhelada pel Jove que mai no n'ha gaudit, tornarà tan bon punt el teló abaixat. Segur!, puix que els personatges d'en Castex-Ey s'han aixecat contra qui els deia de no parlar català.
    Miquela Valls Robinson

  • Joan Francesc Castex-Ey ens ofereix en aquesta Ruta major una invitació a entendre l'experiència d'existir com un viatge, com una porta que necessitem travessar sense recança, com un camí que s'obre i s'eixampla davant nostre. Badar, descobrir, assaborir el que succeeix davant nostre, dins nostre, aquesta és la Ruta major que ens proposa: viure és migrar, transformar-se, afirmar-se, ressorgir. Aquest llibre en vers no és una simple recopilació de poemes esparsos, sinó una obra amb un discurs nítidament entreteixit i generosa d'imatges d'una intensitat sorprenent, que ens explica una manera d'interpretar la condició humana (...).
    Carles Duarte i Montserrat

  • RETRAT PETIT DE T0T I RES
    Traguem un xic el cap dels nostres dies entretinguts, si te sembla bé lector: tot comptat i debatut, per quina raó i amb quina finalitat hi sem nosaltres aquí? I per què hi ha coses en comptes de no res, o en comptes d'altres coses? En definitiva, per què hi ha quelcom, per què hi és tot? Des del ballet aparentment silenciós de galàxies llunyanes, fins al gest de pau o de guerra més quotidià, fins als riures i als plors més íntims.
    No seré pas el primer ni tampoc el darrer qui ho demani. Maldecaps a betzef.
    PETIT PORTRAIT DE TOUT ET DE RIEN
    Levons un peu le nez du guidon, si tu le veux bien lecteur : tout compte fait, pour quelle raison et dans quel but sommes-nous ici ? Et pourquoi y a-t-il des choses plutôt que rien, ou plutôt que d'autres choses ? En définitive, pourquoi y a-t-il quelque chose, pourquoi tout est là ? Du ballet en apparence silencieux de galaxies lointaines, jusqu'au geste de paix ou de guerre le plus quotidien, jusqu'aux rires et aux pleurs les plus intimes.
    Je ne serai pas le premier ni non plus le dernier qui le demande. Prises de tête à la pelle.

empty